El nostre camp arrivà a Sant Cugat de la mà de la Barcelona Traction Company junt amb el ferrocarril.
Nasqué com a succesor del Barcelona Golf Club, a Pedralbes, que estava amenaçat d'expropiació per l'Ajuntament de Barcelona. com ,finalment, aquell camp es mantingué, va passar a ser el New Barcelona Golf Club i als anys treinta esdevingué el Club de Golf Sant Cugat.
El fundador: F.S. PEARSON Existeix una estreta relació entre el Golf i la segona revolució industrial i és aquesta relació la que dóna un valor patrimonial al Club de Golf Sant Cugat, dels camps més antics d´ Espanya.
Parlar de revolució industrial a Barcelona implica parlar d'aquest home, el propagador de la segona revolució industrial i de rebot l'introductor del golf a Catalunya.
F.S.Pearson neix al 1861 a Lowell, una ciutat situada al costat de Boston. Lowell és l'escenari de la primera revolució industrial, la millor universitat per aprendre hidràulica, tan gran era el seu desenvolupament que al 1861 es movien 180 molins tèxtils(159 per turbines hidràuliques i 21 per turbines de vapor). Els seus pares la viuen de ple amb la sèrie de transformacions econòmiques, tècniques i socials pertinents. Al morir el seu pare, ell es converteix en l'única font d'ingressos de la família i aconsegueix treball al ferrocarril, on havia treballat el seu pare. La seva mare l'incita a deslligar-se del seu futur a Lowell i ell decideix estudiar electricitat quan podria haver estudiat perfectament hidràulica, després de graduar-se busca treball a Nova York, l'origen de la segona revolució industrial.
Treballa dissenyant la distribució elèctrica de Nova York, és anomenat l'enginyer principal de la Metropolitan Street Railway co of New York, a Toronto electrifica Halifax...així com moltes altres coses, fins que al 1911 visita Barcelona i es troba amb Montanyès, un enginyer industrial monàrquic que dissenya un projecte d'electrificació de Catalunya. Pearson sense dubtar-ho accepta portar el projecte ja que podria controlar el consum executant un túnel i la línia Sabadell-Terrassa i comprant els tramvies de Barcelona i els ferrocarrils de Sarrià, després controlaria la producció comprant la central tèrmica de les tres Xemeneies i les concessions d'aigua per construir presses als Pirineus, finalment distribuiria l'energia fins Barcelona mitjançant línies elèctriques d'alta tensió. La depèndencia energètica del tèxtil català passaria del vapor a l'electricitat.
Per realitzar aquesta operació crea la Barcelona Traction Light&Power (1911) mitjançant una operació a tres bandes:
-La primera fase consisteix en controlar el consum i a Brussel.les trenca a cop de talonari el preacord de la venta dels ferrocarrils de Sarria i els tramvies de Barcelona a H.Heineman. Assumeix la direcció anunciant la construcció del túnel C Collserola (que reunirà el tèxtil de Sabadell i Terrassa amb el port de Barcelona).
-La segona fase compra a cop de talonari la central de les tres xemeneies. Posteriorment compra de forma més discreta les centrals de Mataró, Terrassa, Sabadell...De nou a Barcelona busca un lloc per construir una gran presa i compra les concessions d'aigua del Noguera Pallaressa.
-La última fase consisteix en controlar la distribució i compra a Montanyès el projecte de l'electrificació de Catalunya.
Les obres comencen amb la creació del túnel Barcelona-Les Planes, assessorat per G.Moreau enginyer suïs que havia realitzat el túnel del Simplon als Alps, es completa al octubre del 1916, al setembre del 17 arribarà a Sant Cugat i al 1922 a Sabadell. La pressa de Sant Antoni de Talarn, assessorada pel millor enginyer de Nova York, s'inicia al 1911 i es corona al gener de 1916. Es realitzen numeroses construccions més per finalitzar la electrificació de Catalunya al 1952. Pearson no pot veure el seu puzzle acabat ja que mort al 1925 tornant a Barcelona en el transatlàntic Lusitania que es amenaçat pels alemanys per transportar munició de guerra. Lusitania es destruït i moren 900 persones, Pearson entre elles.
©Carla Domingo
El dissenyador HARRY SHAPLAN COLT
Com ja em vist Pearson busca sempre al millor en la especialitat i en aquesta especialitat havia trobat al seu arquitecte i aquest era H.S.Colt
El golf que ja existia des de feia anys a la Gran Bretanya aquí a Catalunya el golf gairebé ni es coneixia, existia un camp a Pedralbes del 1000 iardes on els jugadors locals jugaven malament.
Els enginyers estrangers de la Barcelona Traction volien un camp destinat per la colònia anglesa (on el golf era un esport ja conegut). Un camp gran, relacionat amb el ferrocarril en un paisatge romàntic i li demanant al gerent que transmeti la seva idea a Pearson. Pearson accedeix i envia al millor arquitecte de l'època H.S.Colt. Aquest selecciona 30 hectàrees a Sant Cugat a prop de la futura estació. Pearson ordena lo compra dels horts i camps que existien allà. La construcció del camp corre a càrrec de la Barcelona Traction, serà el primer camps de golf espanyol de més de 4300 iardes i se?l bateja com el New Barcelona Golf Club.
En Colt i el seu ajudant agafen una grup de treballadors de les obres del túnel, unes mules, una mica de dinamita i construeixen els primers 9 forats i després 3 més. El que està clar es que al 1917 el recorregut esta complert i com al 1916 arriben els ferrocarrils al 1917 es juga el primer campionat de Catalunya. En Pearson (president de la Barcelona Traction) no pot inaugurar-lo camp acabat degut a la seva mort al 1915 però segurament havia vist les obres.
Ens hem preguntat com és que Pearson entra en contacte amb Colt i tot apunta a que la connexió s?estableix a Nova York on els dos estaven realitzant un projecte, per una banda Pearson implantava el ferrocarril de Brooklyn a 10 km de Long Island on Colt està sent consultat per construir el National Golf Links. Pearson buscava un bon arquitecte de camps de golf i deu consultar als senyors del capitalisme industrial de Nova York. I aquell any (1912) el mon del golf sap que han escollit a Colt per fer el Pine Valley a Philadelphia, avui en dia considerat el millor camp del món.
Com ja em vist Pearson busca sempre al millor en la especialitat( per fer el túnel a G. Moreau, per fer la pressa de Sant Antoni de Talarn al millor enginyer de Nova York...) i en aquesta especialitat havia trobat al seu arquitecte i aquest era H.S.Colt
© Carla Domingo
La Casa Club; LA MASIA DE CAN MORA En Joan Auladell i Serrabogunyà ens va deixar una quantitat de treballs de valor incalculable, un dels quals és la referència d?aquesta antiga masia, la masia Can Mora.
Els seus orígens són molt antics, ben segur anteriors al segle XIV en que era coneguda per mas Gualenga. Al segle XVI el mas i les terres es tenien en alou i establiment de Benefici de Tots Sants del Monestir. Posteriorment, el mas Gualenga passà a denominar-se Rialls, el nou propietari, personatge influent i notari de Barcelona. La masia sofrí diversos canvis de mà sense moure's de la privilegiada classe notarial. Així és com hi arriben els Mora, que donaran nom a la masia per sempre més. L'any 1806 el propietari és Francesc Junoy, cirurgià major de l'hospital de Santa Creu de Barcelona, catedràtic i sotsdirector del Col?legi de Cirurgia. No és fins el 1914 quan el traçat de la línia del que ara són els ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya afecta a Can Mora, que passa a ser adquirida per alguna filial de l'empresa canadenca. Can Mora és transformada i passa a ser la Casa Club reservada pels tècnics i administradors canadencs i britànics.
© Carla Domingo 
1936-1939 TEMPS DIFICILS L'arribada de la Guerra Civil que quasi va portar al club a la seva desaparició, la confrontació entre gent d'un mateix poble és, normalment, ferotge i deixa moltes ferides que no es tanquen de qualsevol manera.
El 17 de juliol de 1936 fou coneguda la noticia de l'alçament militar a l'Àfrica, era l'esclat del que s'estava preparant des de feia temps. El Club continuà funcionant amb relativa normalitat, gràcies a la colònia britànica. Es confiava que la confrontació seria breu, malauradament, no fou així i ben aviat sorgiren els problemes: d'una banda la mobilització de part del personal i de l'altra la progressiva fugida d'estrangers a llurs països, la qual cosa comportà la desestabilització econòmica del club.
Afortunadament el club continuà funcionant gràcies al British Club de Barcelona que li proporcionava queviures suficients per mantenir en funcionament el restaurant i el bar. Els diners recaptats per aquest serviren per pagar els pocs treballadors que quedaven.
Així el club continuà funcionant fins les darreries del mes de gener 1937 quan van arribar a la masia tres oficials a inspeccionar la Casa Club i el camp. Van informar al personal que el Club quedava incautat per l'exèrcit regular republicà i que tots els treballadors passaven a dependre de la Generalitat.
D'aquesta manera va néixer l? anomenada Escola Preliminar de Guerra de Pins del Vallès (topònim de Sant Cugat durant la Guerra) . L'objectiu del qual era la formació de joves voluntaris, encara que no haguessin estat cridats a files, per tal d'instruir-los militar i culturalment. La inauguració del Campament es portà a terme el 21 de març de 1937 i la presidí l'Honorable Lluís Companys. President de la Generalitat de Catalunya, que expressà el seu desig que al campament es formessin militars amb un alt grau de professionalitat.
©Carla Domingo